En diferents xerrades, i amb gent i motivacions variades, he tingut la conversa respecte dels camins públics. Camins que creuen, boscos, barrancs i muntanyes del terme, que han tingut al llarg de la seua història diferents usuaris, amb motius de treball, de pastors, del pas transhumant, de bureos o de carboners, fins a aplegar als nostres temps, on majoritàriament els trepitgem amb un us del temps lliure, per tal de fer esport i endinsar-nos en la natura.
Els antics usuaris els aprenien de pares a fills, se'ls coneixerien pam a pam a força del seu us. En els usos actuals preferim variar, gaudir un cap de setmana d'un barranc, a l'altre d'un cim i seguidament 4 boscos diferents; es per això que poc a poc van senyalitzant senders, "penjant" rutes a través de GPS, o recomanant sendes a través de guies, blogs, etc...
Però al mateix temps ens n'adonem que desconeixem si el camí es o no públic, veim com es van fent impracticables molts d'ells, i com no, com se'n apropien del seu us públic, propietaris particulars.
Els usuaris som segur els primers interessats en que es clarifique la titularitat i traçat dels camins, i les administracions públiques, començant per les més properes, els ajuntaments, els que hauríen de començar a inventariar-los, desllindar-los i registrar-los, amés de configurar les ordenances municipals apropiades.
Al final res no s'acaba si no es comença, seria interessant començat un debat sobre el tema, i amb la millor de les voluntats, sumar esforços i començar amb la tasca. Cada dia que passa son més els camins que van desapareixen o que s'estan apropiant, segurament que de nosaltres mateix depén la seua conservació.
Us deixo dos interessants articles de la revista ecologistas en acción, on trobarem les eines per donar els primers passos. Que el debat no faça més que començar...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada